Figuras revolucionarias (I Parte)

Cuadro realizado por Miquel Mas Martí, pintor barcelonés, residente en la ciudad de Rubí.

Tomado del blog Asociación de Cubanos en Cataluña José Martí

Por el aniversario 20 del Casal d’Amistat Català-Cubàde Rubí “José Martí”.

Los procesos libertarios y progresistas de América Central y América del Sur han marcado pautas en la historia humana, donde se ha cuestionado al capitalismo y su proceder imperialista, con validez para construir un mundo mejor.

Estos procesos han sido consecuencia del desarrollo alcanzado, el cual se nutre de todo un legado histórico de figuras prominentes del Continente Americano, central y suramericano, fundamentalmente. Pero valga la aclaración, son Figuras Revolucionarias.

Aunque revolucionaria pueden ser las ciencias y con ellas la tecnología, el capitalismo siempre ha forzado a la implementación de estados de opinión adversos a la concepción de valores revolucionarios en toda sociedad.

Entonces, lo anterior demuestra que, primero, ser revolucionario no es sinónimo exclusivo de un específico proceso político o tendencia empática hacia determinados líderes; sino que la postura revolucionaria del ser humano es, en realidad, la formación de sí mismo respecto a la sociedad, es la virtud de poner su gestión útil en función de trazar un camino por el bien de la humanidad y la construcción de un futuro justo para la ella.

Ser una figura revolucionaria no es simplemente formar parte de una pléyade de personas prominentes que llevaron a cabo un proceso armado libertador; sino que ser una figura revolucionaria es, sobre todas las cosas, una naturaleza moral, una conducta ética y humanista que se pone de manifiesto en cada proceder, en cada paso dentro de un fenómeno social o político.

Ser una figura revolucionaria es contar con la mayoría social, con la participación directa del pueblo, de alimentarse de la sapiencia colectiva e implementar el trabajo unido y por el bien de la mayoría, es luchar y trabajar por la puesta en marcha de derechos para toda persona, dentro y allende nuestras fronteras, sin que en ello intervengan patrones discriminatorios, sectarios, de fragmentación social.

Ser una figura revolucionaria es la actitud honrada, benéfica y desinteresada por la construcción de un futuro pleno de justicia, sin con ello presumir de personalismos. Es la inconformidad constante ante la realidad existente, de los logros alcanzados; es nunca resignarse a toda posibilidad de mejoría, de desarrollo y emancipación.

Ser una figura revolucionaria no es la Revolución en sí, sino que es aquella persona que pone en marcha la implementación de la misma.

Estas figuras, que hoy ponemos frente a ustedes, no son las únicas ni tampoco las de mayores logros; pero son un modesto ejemplo de todas aquellas personas que sí han marcado los patrones morales de una figura revolucionaria.

En catalán:

Figures revolucinàries: Pel 20 Aniversari del Casal d’Amistat Català-Cubàde Rubí “José Martí”.

Els processos llibertaris i progressistes d’Amèrica Central i Amèrica del Sud han marcat pautes en la història de la humanitat, on s’ha qüestionat al capitalisme i les seves formes imperialistes, amb validesa per construir un món millor.

Aquests processos han estat conseqüència del desenvolupament aconseguit, el qual es nodreix de tot un llegat històric de figures prominents del Continent Americà, central i sud-americà, fonamentalment. Però, valgui l’aclariment, són Figures Revolucionàries.

Encara que revolucionàries poden ser les ciències i amb elles la tecnologia, el capitalisme sempre ha forçat a la implementació d’estats d’opinió adversos a la concepció de valors revolucionaris en tota societat.

Així doncs, l’anterior demostra que, primer, ser revolucionari no és sinònim exclusiu d’un específic procés polític o tendència a l’empatia cap a determinats capdavanteres; sinó que la postura revolucionària de l’ésser humà és, en realitat, la formació d’un mateix respecte a la societat, és la virtut de posar la seva gestió útil per de traçar un camí pel bé de la humanitat i la construcció d’un futur just per aquesta.

Ser una figura revolucionària no és simplement formar part d’unes plèiades de persones prominents que van dur a terme un procés armat llibertari; sinó que ser una figura revolucionària és, sobre totes les coses, una naturalesa moral, una conducta ètica i humanista que es posa de manifest en cada procedir, en cada pas, dins d’un fenomen social o polític.

Ser una figura revolucionària és comptar amb la majoria social, amb la participació directa del poble, d’alimentar-se del coneixement col·lectiu i implementar el treball conjunt i pel bé de la majoria, és lluitar i treballar per l’engegar els drets per a tota persona, dins i fora de les nostres fronteres, sense que en això intervinguin patrons discriminatoris, sectaris, de fragmentació social.

Ser una figura revolucionària és l’actitud honrada, benèfica i desinteressada per la construcció d’un futur ple de justícia, sense presumir de personalismes. És la disconformitat constant davant la realitat existent, dels èxits aconseguits; és resignar-se mai a la possibilitat de millora, de desenvolupament i d’emancipació.

Ser una figura revolucionària no és la Revolució en si, sinó que és aquella persona que posa en marxa la implementació d’aquesta.

Aquestes figures, que avui posem davant vostre, no són les úniques ni tampoc les de majors èxits; però són un modest exemple de totes aquelles persones que sí que han marcat els patrons morals d’una figura revolucionària.