FIDEL ES UNA MONTAÑA

 

Tomado del Casal d'Amistat Català-Cubà de Barcelona

Cuesta mucho tratar de hablar de Fidel y que las palabras puedan estar a su altura.

Quienes se han dedicado a tratar de desacreditarlo, se han desmoralizado a sí mismos y mismas; quienes han intentado adjudicarle el título de dictador, son precisamente quienes han apoyado dictaduras militares o han asesorado golpes de Estado; quienes se aferran en adjudicarle crímenes de todo tipo, son quienes invaden países, bombardean pueblos, imponen la miseria como modo de vida o financian grupúsculos paramilitares, narcotraficantes y terroristas.

Muchos espacios digitales, audiovisuales y de impresión, bajo la “libertad” comprada del capitalismo, intentan fabricar una opinión adversa sobre su vida y obra, mientras han mantenido en silencio las disímiles de mentiras y manipulaciones fabricadas que han servido para hacer un negocio muy lucrativo con la propaganda contra la figura de Fidel.

Fidel, como expresó el poeta argentino Juan Gelman, “miró su pueblo y dijo soy el pueblo” y con el pueblo derrocó al Goliat imperialista, y le enseñó a un pueblo tanto a desafiar al poderoso Tío Sam como a resistir frente a cualquier agresión, y no se detuvo en cambiar la historia de su archipiélago con figura de caimán, sino que lo convirtió en un faro para los pueblos del mundo.

A Fidel lo quisieron matar tantas veces, que incluso se ha registrado un cúmulo de 638 intentos de asesinatos que quedaron en la más ridícula frustración ¿Será que las deidades afrocubanas resguardaron a Fidel o, simplemente, eran extremadamente pésimos quienes intentaron asesinarlo? Lo que sí es verdad, es que Fidel nunca tuvo temor, porque siempre lo resguardó su chaleco moral, su desprecio al peligro y su inimaginable coraje; porque de la misma manera que enfrentó ciclones, también tuvo la temeridad de gritar verdades en el corazón del imperio, como estar en aquellos lugares sin importarle que estuviesen los criminales que le querían muerto.

Fidel fue la voz de Cuba, pero también la voz de muchos pueblos de América Latina, África y Asia, como también de Europa; porque en las multitudes fervorosas de justicia, aún se oyen sus ideales de justicia: igualdad, equidad, solidaridad, unidad, respeto, cooperación. Fidel es una montaña, quienes lo miran de lejos lo ven como un desafío o con temor, pero quienes se atreven a escalarlo descubren que hermana a las personas que quieren construir puentes de paz.

Por eso, se hace muy difícil hacer un breve esbozo con la intención de hacerle una humilde justicia a su inmensa obra, toda la tangible como esa otra colosal que forma lo intangible. A la segunda le temen los enemigos de Fidel, porque sus discursos, charlas y reflexiones, muy bien, se han convertido en una obra maestra del patrimonio oral e inmaterial de la humanidad; más, cuando son los propios pueblos los que acuden a ésta para ganar claridad en sus justas luchas emancipadoras, de conquista de sus soberanías y por la independencia nacional.

Los detractores creen que festejan su desaparición física, cuando realmente están festejando la victoria de Fidel. ¡Sí! La victoria de Fidel, porque Fidel triunfa con cada logro alcanzado por Cuba al sortear el criminal bloqueo económico, con cada victoria obtenida contra el imperialismo en el mundo, con cada pueblo que alza la bandera de la justicia y la paz, con el abrazo fraterno de las naciones y con cada paso que salve a la humanidad y demuestre que sí hay alternativa: otro mundo es posible.

En catalán:

FIDEL ÉS UNA MUNTANYA

És molt difícil tractar de parlar de Fidel i que les paraules puguin estar a la seva altura.

Els qui s'han dedicat a tractar de desacreditar-lo, s'han desmoralitzat a si mateixos i mateixes; els qui han intentat adjudicar-li el títol de dictador, són precisament els qui han donat suport a dictadures militars o han assessorat cops d'estat; els qui s'aferren a adjudicar-li crims de tota mena, són els qui envaeixen països, bombardegen pobles, imposen la misèria com a manera de vida o financen grupuscles paramilitars, narcotraficants i terroristes.

Molts espais digitals, audiovisuals i d'impressió, sota la "llibertat" comprada del capitalisme, intenten fabricar una opinió adversa sobre la seva vida i obra, mentre han mantingut en silenci la diversitat de mentides i manipulacions fabricades que han servit per a fer un negoci molt lucratiu amb la propaganda contra la figura de Fidel.

Fidel, com va expressar el poeta argentí Juan Gelman, "miró a su pueblo y dijo soy el pueblo" i amb el poble va enderrocar el Goliat imperialista, i li va ensenyar a un poble a desafiar al poderós "Tío Sam" com a resistir davant de qualsevol agressió, i no es va detenir a canviar la història del seu arxipèlag amb figura de caiman, sinó que ho va convertir en una guia per als pobles del món.

A Fidel ho van voler matar tantes vegades, que fins i tot s'ha registrat una quantitat de 638 intents d'assassinats que van quedar en la més ridícula frustració. Serà que les deïtats afrocubanes van resguardar a Fidel o, simplement, els qui ho van intentar van ser extremadament pèssims? La veritat és que Fidel mai va mostrar temor, perquè la seva armilla moral sempre ho va resguardar, el seu menyspreu al perill i el seu inimaginable coratge; perquè de la mateixa manera que va enfrontar ciclons, també va tenir la temeritat de cridar veritats en el cor de l'imperi, com estar en aquells llocs sense importar-li que estiguessin els criminals que li volien mort.

Fidel va ser la veu de Cuba, com també la veu de molts pobles d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, com també d'Europa; perquè en les multituds fervoroses de justícia, encara s'escolten els seus ideals: igualtat, equitat, solidaritat, unitat, respecte, cooperació. Fidel és una muntanya, els qui ho miren des de lluny ho veuen com un desafiament o amb temor, però els qui s'atreveixen a escalar-ho descobreixen que ell agermana a les persones que volen construir ponts de pau.

Per això, es fa molt difícil fer un breu esbós amb la intenció de fer-li una humil justícia a la seva immensa obra, tota la tangible i l'altra colossal que forma l'intangible. A la segona li temen els enemics de Fidel, perquè els seus discursos, xerrades i reflexions, molt bé, s'han convertit en una obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat; més, quan són els mateixos pobles els que acudeixen a aquesta per a guanyar claredat en les seves lluites emancipadores, de conquesta de les seves sobiranies i per la independència nacional.

Els detractors creuen que festegen la seva desaparició física, quan realment estan festejant la victòria de Fidel. Sí! La victòria de Fidel, perquè Fidel triomfa amb cada assoliment aconseguit per Cuba quan eludeix el criminal bloqueig econòmic, amb cada victòria obtinguda contra l'imperialisme en el món, amb cada poble que alça la bandera de la justícia i la pau, amb l'abraçada fraterna de les nacions i amb cada pas que salvi a la humanitat i demostri que sí que hi ha alternativa: un altre món és possible.